Quant de temps...

Hola. Ara mateix pensava el temps que fa que vaig deixar Barcelona. Aviat fará tres anys i sembla com si fos fa tres dies. Bé, la veritat és que han passat molts coses des de llavors. Moltes bones coses, la veritat, coses que m'han tornat a fer present com és d'important tenir gent al costat. He tingut sort de poder compartir aquest camí amb la persona que estimo. Així les coses es multipliquen i s'escampen per més llocs.
Arribar i haver de comencar de nou no és fàcil però tampoc ho és continuar amb la rutina de sempre, una rutina que no estem acostumats a qüestionar perquè fa por preguntar-se perquè. Aqui he hagut de tornar a presentar-me i he pogut fer alguns canvis en aquesta presentació. He pogut intentar corregir alguns clixés que no m'agradaven, que pesaven molt i que em feien moltes vegades anar com amb corsé. He hagut de resituar-me davant de gent que no em coneixia, que no parlava el meu idioma i que no entenia allò que no deia.
A la feina un altre repte, iniciar un camí. si d'alguna cosa em serveixen els anys d'experiència a Badalona és per a saber que la vida et porta i et treu coses sense que ho poguis controlar tot. Aqui he hagut de dir: "aqui estic", "aquest sóc jo", "jo sé fer..." i fer-ho amb molta humiltat, sense esperar que per ser jo, el Miquel de Badalona, ja sabessin com ho faré.
En fi, que tres anys no són tants però aquest tres ultims anys estan plens de moltes coses que segur oblidaré d'aqui a uns altres tres però que han deixat petjada dins meu com ho van fer els altres anteriors.
I gràcies a molts de vosaltres que ens heu volgut acompanyar en la distància o en la proximitat.
Un peto.

Las muescas del corazón

Todos tenemos amigos. Todos sabemos que hay amigos y amigos. 

Todos tenemos corazón. Algunos lo tenemos más superficial y otros lo tenemos más profundo. 

Cada uno sabe lo expuesto que tiene su corazón y según nuestra propia experiencia sabemos a qué profundidad lo tenemos... si lo pensamos lo sabemos.

Resulta que hay algunos amigos que, sin saber porqué, tocan el corazón. 

El corazón no se toca, si se llega al corazón es para dejar una marca.

No sé por qué algunos amigos tocan nuestro corazón de tal manera que cuando uno de ellos por cualquier motivo desaparece la marca que dejaron sangra. Entonces descubrimos cuán profundo tenemos el corazón.

Es un sangrado agridulce, de una intensidad que sólo se descubre cuando empieza a sangrar, a veces mucho y a veces poco. Lo más dramático es que solamente la persona que ha tocado un corazón puede atender la herida que dejado marcada.

Es lo que tiene una cicatriz que siempre está ahí, tú no has pedido tenerla e incluso si la maquillas cuando hay cambios de tiempo te recuerda su existencia. 

Es una reflexión que quiero compartir.

Ja ha arribat la neu

Hola amics i amigues. A finals de novembre ha arribat la neu. La veritat és que és fantàstic veure caure floquets de neu sense parar i veure com es transforma el paisatge totalment en unes quantes hores. A més, aquesta vegada ha nevat durant la nit i quan ens hem llevat tot era blanc. Realment fascinant.

Aqui us deixem algunes instantànies del dia d'avui.

Un petó per a tothom.

Segona visita del curs

Bé, hem tornat a tenir una visita des de terres catalanes. En Jaume i la seva família: la Montse, l'Alba i el Jaume fill han vingut cap al nord en una visita ràpida. Vam poder compartir alguns àpats junts i la última nit els més joves van sortir a prendre una copa per la zona de Mariatorget. En tres dies han visitat biblioteques i museus, restaurants i visites en turístiques en vaixell... tota una contra-rellotge.
Ara no tenim cap foto per ensenyar perquè eren ells els fotògrafs i encara no ens han enviat les fotos. Tan aviat arribin les penjent al blog.

Records per a tots i totes... i ja sabeu, si voleu venir... endavant!.

La primera visita del curs 2008-09

Bé, que hem de dir de la gent que ens ve a veure a Estocolm. Només podem agrair que s'enrecordin de nosaltres malgrat 25oo km s'han de recórrer per trobar-nos. Però malgrat no ho pogueu imaginar hi ha gent que els fa... ja sigui amb Ryanair, amb Sterling, amb Iberia...

L'Alfred ens ha visitat durant el mes d'agost i malgrat estar ja treballant hem tingut moltes estones junts i hem pogut sortir i gaudir de la companyia mútua.

Aqui va una instantània que ell mateix ens ha enviat que inmortalitza aquesta trobada a terres nòrdiques.

Fins la propera.

Estiuejar

Després del Midsommar va venir el trasllat de pis (batejat amb el nom de Palauet Funkis) de Midsommarkransen a Hägerstensasen i per fi VACANCES.

L'estiu, estiuejar, estiueig... quines paraules més dolces quan un ha passat un hivern llarg i fosc. Doncs com que ens agraden les emocions fortes vam decidir convidar a tothom que si apuntés a acompanyar-nos en les nostres vacances a Espanya... Vam ser sis persones les que van dir "Sí, quiero". El viatje el vam iniciar nosaltres dos solets conduïnt 2700 Km aprox. en dos dies i mig per tornar el cotxe que ens ha acompanyat durant aquest dos anys: SEAT CORDOBA, des d'aui li agraim el seu servei incondicional. La distribució del personal va ser la següent: L'Ivar i Li you van venir amb nosaltres durant les primeres dues setmanes (Barcelona-Córdoba-Almeria-Múrcia) i la Selene, el Said, la Jenny i el Peter vam venir amb nosaltres els darrers deu dies (Múrcia-Barcelona).

No hi ha hagut massa temps per avorrir-se ni per discutir entre nosaltres dos perquè sempre hem estat envoltats de gent.

Hem aprofitat per a veure a la família que la tenim repartida entre Barcelona i Còrdova. Hem fet platjeta, visites culturals, menjar, beure... ah! i arreglar papers amb "Hacienda somos todos" que van portar una setmana de mals de cap.

Bé, aqui van algunes fotos...

Petons

Midsommar 2008

Com sembla que va establint-se com una tradició, aquest Midsommar hem tornat a anar a casa de la família d'Ivar per celebrar la festa de Midsommar. Ja sabeu que se celebra l'arribada de l'estiu i la nit més curta de l'any, com?... doncs menjant, bevent, ballant, cantant...

Va ser molt divertit i agradable retrobar a aquesta família. En arribar vam buscar branques i flors per a fer el nostre arbre de midsommar. Després vam dinar plegats i un cop acabat el dinar vam ballar al voltant de l'arbre. Vam fer el cafetó i les postres i després vam fer un jocs exteriors tipics de per aquí.

La festa de Midsommar continua tenint un caire familiar i tradicional important, és una festa esperada per tothom i celebrada a tota Suècia amb molta il.lusió, ja que suposa l'arribada de l'estiu que realment és una època fantàstica en aquest pais.

El casament

Vam estar a Barcelona fa uns dies, del 13 al 20 de maig, pel casament de l'Analís i el Jose. La veritat és que ens ho vam passar molt i molt bé: vam riure, menjar bé i sobretot ballar molt.

Durant aquests dies vam poder gaudir de les trobades amb amics i familiars... sempre és molt agradable poder retrobar-se i xerrar com si fos ahir mateix quan vam marxar de Barcelona... i aviat farà dos anys, com passa el temps!!!

Aqui us deixem penjades unes fotografies del casament.