Excursió al arxipèl.lag

Aquest primer cap de setmana de maig hem anat a Vaxholm, una illa de l'arxipel.lag d'Estocolm. Hem anat amb Tecla, una amiga nostra que ens ha vingut a visitar aquests dies. La veritat és que ha estat un plaer ja que el dia ens ha acompanyat i hem gaudit d'un sol fantàstic. Hem anat en vaixell que surt des del centre de la ciutat i en una horeta estas a l'illa, anar entre les mil illetes que trobes pel camí. Un cop allà hem fet una passejada i ens hem estirat al sol per a carregar bateries. Després hem fet un picnic amb estovalles incloses al mig d'una gespa al costat de l'aigua. Hem tornat a fer un passeig i hem tornat de nou cap a casa. Aquestes fotos poden servir com a exemple.

L'explosió de la primavera a Stockholm

Ja som a la primavera i això es nota. Realment estem vivint els canvis d'estació tal i com els estudiavem de petits: "quan la primavera arriba la neu es desfà i les floretes comencen a sortir, mica en mica tot els arbres treuen les fulles noves i els arbres tornen a recuperar el seu aspecte, el sol brilla amb més intensitat i els colors tornen.

Passejar pels carrers, pels parcs... és un plaer durants aquestes setmanes. Cada dia hi ha coses diferents que et criden l'atenció: l'herba, les flors, les fulles dels arbres, els ocelletes que canten.

I tot això, evidentment, influeix en tots nosaltres, la gent està més contenta, oberta, els bars treuen les taules al carrer i la gent seu malgrat hagi d'anar una mica abrigada.

Tot és diferent a la primavera i això que aquí no hi ha Corte Inglés per a recordar-ho.

Les flors del nostre balconet

Unes flors al jardí d'una casa

Els colors han tornat.

1r de maig a la sueca

Per primer cop a la meva vida he anat a la festa del primer de maig a Suècia. La veritat és que l'experiència m'ha agradat força. La Manifestació (Demostration en suec)no va tenir res de diferent en relació a la que fem nosaltres allà. Hi havia diferents manifestacions convocades: una de és oficial (pel partit socialista), un altra per l'esquerra i els sindicats i la dels anarquistes. Jo vaig anar a la del partit d'esquerra (vänster partiet). Després dels primers discursos a la plaça de Medborgardplatsen ens van dirigir cap a Kungstradgarden on va finalitzar. La gent comentava que aquest any hi havia més gent ja que la dreta ha arribat al poder i ha començat a privatitzar algunes coses.
Vaig anar amb dos amigues que treballen també a l'Instituto Cervantes: Nellan que és sueca i Rocio que és espanyola. Va ser divertit, hi havia molta gent i vaig poder sentir que malgrat parlem diferents llengües hi ha coses que uneixen per sobre de tot: el fet de reivindicar la nostra condició de treballadors.