Quant de temps...

Hola. Ara mateix pensava el temps que fa que vaig deixar Barcelona. Aviat fará tres anys i sembla com si fos fa tres dies. Bé, la veritat és que han passat molts coses des de llavors. Moltes bones coses, la veritat, coses que m'han tornat a fer present com és d'important tenir gent al costat. He tingut sort de poder compartir aquest camí amb la persona que estimo. Així les coses es multipliquen i s'escampen per més llocs.
Arribar i haver de comencar de nou no és fàcil però tampoc ho és continuar amb la rutina de sempre, una rutina que no estem acostumats a qüestionar perquè fa por preguntar-se perquè. Aqui he hagut de tornar a presentar-me i he pogut fer alguns canvis en aquesta presentació. He pogut intentar corregir alguns clixés que no m'agradaven, que pesaven molt i que em feien moltes vegades anar com amb corsé. He hagut de resituar-me davant de gent que no em coneixia, que no parlava el meu idioma i que no entenia allò que no deia.
A la feina un altre repte, iniciar un camí. si d'alguna cosa em serveixen els anys d'experiència a Badalona és per a saber que la vida et porta i et treu coses sense que ho poguis controlar tot. Aqui he hagut de dir: "aqui estic", "aquest sóc jo", "jo sé fer..." i fer-ho amb molta humiltat, sense esperar que per ser jo, el Miquel de Badalona, ja sabessin com ho faré.
En fi, que tres anys no són tants però aquest tres ultims anys estan plens de moltes coses que segur oblidaré d'aqui a uns altres tres però que han deixat petjada dins meu com ho van fer els altres anteriors.
I gràcies a molts de vosaltres que ens heu volgut acompanyar en la distància o en la proximitat.
Un peto.